L'EDUCACIÓ PROHIBIDA

Per explicar que és L'Educació Prohibida i el gran canvi que necessita l'educació en el sistema educatiu que ens trobem, em remetré exactament al que ens expliquen a la seva web:

 "és un projecte de llarg metratge documental i argumental en procés de realització, que té com a objectiu col·laborar en la flexibilització i el progrés de les maneres en què entenem l'educació. Per això, recorre a la investigació i difusió de teories, metodologies, filosofies i projectes pedagògics centrats en un profund coneixement de l'home i en la idea que la educació consisteix en el ple desenvolupament de les potencialitats humanes, en tots els aspectes de la vida. "

Vull mostrar un breu resum dels objectius de L'Educació Prohibida,abans que vegeu els vídeos, que resumeixen el projecte perfectament.

Objectius:

• Promoure el desenvolupament d'una educació integral de l'ésser humà, que respecti els processos de desenvolupament de les persones i es centri en el nen.

• Difondre els projectes educatius que treballen amb les idees de la pel·lícula i que es troben en desenvolupament en l'actualitat a Sud Amèrica i Espanya.

• Comunicar a joves, pares i docents sobre la importància que l'educació té en les nostres vides i fomentar un canvi de consciència al voltant de les formes d'educar.

Els recomano que no es perdin aquesta reflexió necessària  sobre el Nou Paradigma de l'Educació.

Personalment, sento que el vídeo descriu i transmet d'una manera molt simple coses que no són tan simples de transmetre, us adjunto unes frases que m’han arribat i què per a mi són reals.

·         Per canviar el món s’ha de canviar l’escola.

·         L’educació ens a de permetre desenvolupar els nostres potencials.

·         Observar , per saber que és el que necessiten.

·         Educar es aprendre a conèixer a un mateix i a partir d’aquí construir.

·         Formar essers diferents per a un món diferent.

·         Obrir espais per a que cada un,aconsegueixi trobar-se.

Com a frase final per tancar aquest article, que m’ha semblat del tot interessant diré
Si volem una societat diferent, l’únic que realment hem de fer es estimar als infants per a que ells aprenguin a estimar als altres.

 Pàgina web Educació Prohibida

Vídeo Educació Prohibida ( part 1)

Vídeo Educació Prohibida ( part 2 )

Llibre: Pedagogía 3000 de Noemí Paymal

Pedagogía 3000

QUÈ PODEM FER PER MILLORAR ELS PRINCIPALS SÍMPTOMES?

Tot i que no existeix una cura per a l’autisme infantil es poden millorar els principals símptomes, com la dificultat d’interacció social i comunicació verbal i no verbal o els interessos obsessius o repetitius.

·         Tots els professionals estan d’acord en que és molt important començar la intervenció el més aviat possible.

·         S’han elaborat programes d’atenció individualitzats amb teràpies, intervencions educacionals i conductuals i tractaments farmacològics.

·         Aquestes teràpies són entrenaments intensos que serveixen per millorar les habilitats socials i del llenguatge.

·         Els familiars dels nens autistes també necessiten un recolzament per poder dur aquest procés de la millor manera possible sense desestructurar el nucli familiar.

·         L’autisme es tracta a partir de diferents medicaments:

1.      Antidepressius per controlar els símptomes d’ansietat, depressió i alguns trastorns obsessius i compulsius.

2.      Antipsicòtics per controlar malalties conductuals.

3.      Anticonvulsius per tractar convulsions

4.      Estimulants per ajudar a disminuir la impulsivitat i hiperactivitat.

QUÈ ÉS L'AUTISME?

L’Autisme és un trastorn o condició que afecta de per vida a nens i nenes. En boca de persones autistes: “que dificulta la comprensió del món i de tot allò que ens envolta”. Sovint es parla de Transtorns de l’Espectre Autista perquè tot i que les persones amb autime comparteixen tres àrees de dificultats, la seva condició els pot afectar de manera molt diferent. Algunes persones autistes poden portar una vida més independent mentre que la majoria necessitaran algun tipus de suport especialitzat de per vida.

Les principals dificultats es varen organitzar en el “Triangle de les dificultats” (triad of impairments) per Lorna Wing (1979), i són les següents: 

• Dificultats amb la Comunicació Social 
• Dificultats amb la Interacció Social 
• Dificultats amb la Imaginació Social

Per altra banda s’ha demostrat que la gran majoria de persones autistes també tenen dificultats en el “filtratge” o organització dels estímuls sensorials que ens arriben per els nostres receptors biològics: sorolls, temperatura, llum, tacte, pressió sobre el cos i les extremitats, gustos, olors, etc.

“En Joan no es podia concentrar a classe perquè el soroll que fan els fluorescents de l’aula i que nosaltres no podem detectar, li molestava molt. El dia que ho varem descobrir i varem treballar a l’aula amb llum natural o amb altre tipus de bombeta en Joan va canviar totalment la seva actitud a l’aula".

Triangle de les dificultats

Quan parlem del “Triangle de les dificultats” ens referim a les tres àrees en les quals totes les persones amb Autisme presenten complicacions. El grau d’afectació varia d’una persona a l’altra.

Interacció Social


Les dificultats en la Interacció Social es poden presentar amb:

• Manca d’interès en els altres
• Mostrant-se llunyà, distant i absent
• Mostrant-se solitari i aïllat
• Utilitzant un comportament social inapropiat o estrany ja que troben difícil expressar els seus sentiments, necessitats i emocions
• Manca d’habilitats socials
• Dificultats en l’establiment i manteniment de relacions d’amistat
• Manca de comprensió sobre el que és l’amistat o sobre el que són els desconeguts

Aquestes caracteristiques dificulten l’adaptació social de les persones amb Autisme, fent que mai “acabin d’encaixar” socialment.


Comunicació Social

Les dificultats en la Comunicació Social poden variar molt d’una persona a una altra. Aquestes dificultats poden ser verbals o no verbals. Molts casos poden demostrar una comprensió literal del llenguatge i per tant creuen que les persones sempre volen dir allò que expressen verbalment. Aspectes simples com el llenguage gestual pot ser totalment aliè a les persones amb Autisme.

Les dificultats amb la Comunicació Social poden presentar-se amb:

• Gran dificultats en entendre el significat de les expressions facials, gestos comuns o el to de veu
• Ecolàlia (repetició de paraules concretes, sovint en el contexte equivocat)
• Dificultats en la comprensió de jocs de paraules i ironies
• To de veu inadequat
• Formes poc corrents de comunicació verbal
• Dificultats en la diferenciació dels termes “jo” i “tu”
• Manca de gestos i expressions facials
• Manifestant una comprensió literal del llenguatge, per exemple, amb l’ús de dites populars: “Qui no corre, vola”.

Algunes persones amb Autisme tenen bones habilitats linguístiques i són capaces de mantenir una conversa normal. Tot i això, aquestes trobaran difícil l’adquisició d’unes pautes acceptables d’intercanvi verbal. Per exemple, no deixant parlar a l’altra persona o interrompre continuament sense escoltar a l’altre. Altres voldran parlar majoritàriament sobre els seus temes d’interès preferits.

Moltes persones amb autisme tindran limitades les seves habilitats verbals. Aquestes entendran gran part del que se’ls intenta comunicar però utilitzaran Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació (SAAC), com el llenguatge de signes o altres sistemes visuals (PECS, Plafons de Comunicació, SPC).

Quan parlem amb persones amb Autisme, ens facilitarà la comunicació el fet d’utilitzar un to clar i amb poques variacions, deixant temps perquè puguin processar la informació que se’ls hi dóna.

Imaginació Social


A través de la Imaginació Social som capaços d’entendre i preveure el comportament, pensaments i emocions dels altres. També podem anticipar situacions noves i comprendre idees que potser eren una mica abstractes.
Les dificultats amb la Imaginació Social poden presentar-se amb:

• Dificultats en el desenvolupament del joc simbòlic. Tenen preferència per jugar sempre al voltant de les mateixes “escenes” o moments simbòlics.
• Dificultats a entendre el que pensen altres persones, com es senten i com reaccionen (Aquest punt ha estat descrit amb exhaustivitat pel professor Baron-Cohen com la “Teoria de la Ment”)
• Dificultats amb la Imaginació en general.
• Dificultats per preveure accions i activitats programades pel futur.
• Capacitat per acceptar situacions noves o poc familiars.
• Entendre conceptes com el perill o amenaces.

Tot i aquestes dificultats relacionades amb la Imaginació Social, algunes persones amb Autisme poden ser extremadament creatives demostrant una gran imaginació en altres àrees.

INTRODUCCIÓ A LA PEDAGOGÍA WALDORF

"No hemos de preguntarnos qué necesita saber y conocer el ser humano para el orden social sino ¿qué potencial hay en el hombre y puede desarrollarse en él? Así será posible aportar al orden social nuevas fuerzas procedentes de la generación joven. De esta manera siempre pervivirá en este orden social lo que hagan de él los hombres integrales que se incorporen al mismo y no se hará de la nueva generación lo que el orden social quiere hacer de ella."
 
Rudolf Steiner  


El 7 de septiembre de 1919 abrió sus puertas la primera escuela Waldorf. A partir de entonces, el movimiento educativo Waldorf se extendió por Alemania y otros países, pero, en la década del 30 fue prohibido en Alemania por el régimen Nazi. Al finalizar la Segunda Guerra Mundial, la escuela de Stuttgart reabrió sus puertas y se registró una proliferación de escuelas de ese tipo en todo el mundo.
En la actualidad existen alrededor de 900 escuelas Waldorf diseminadas en muchos países. En la Argentina hay 6 escuelas en la región de Buenos Aires, la más antigua de las cuales tiene ya más de 60 años de existencia. En la provincia de Córdoba desde 1998 funciona El Trigal con jardín de infantes y escuela primaria –la primera en el interior del país. Hay también otra escuela primaria en Villa General Belgrano.  Desde 1989 funciona en Buenos Aires un Seminario Pedagógico Waldorf para la preparación de maestros en este método.
No existen dos escuelas idénticas; todas son administrativamente independientes. Sin embargo, el visitante puede advertir características comunes a todas ellas.


La infancia temprana (0-6 años)


Los niños pequeños están totalmente entregados a su entorno físico; absorben el mundo básicamente a través de sus sentidos y responden con la forma más activa de conocimiento: la imitación. La imitación es la capacidad de identificarse con el entorno inmediato a través de la voluntad activa.
Todo-el enojo, el amor, la alegría, el odio, la inteligencia, la estupidez-le llega al niño pequeño a través del tono de voz, del contacto físico, del gesto corporal, de la luz, de la oscuridad, del color, de la armonía y de la desarmonía. Estas influencias son absorbidas por el organismo físico que aún se está formando y lo afectan para toda la vida.
Quienes se ocupan de un niño pequeño-los padres, los maestros de guarderías y jardines de infantes-tienen la responsabilidad de crear un entorno que sea digno de imitación, ya que el niño imita sin discriminar. El entorno, pues, debe ofrecer al pequeño abundantes elementos positivos para ser imitados y oportunidades para el juego creativo. Esto lo sustenta en la actividad central de sus primeros años: el desarrollo de su organismo físico. El desviar las energías del niño de esta tarea fundamental, para satisfacer prematuras demandas intelectuales  lo priva de la salud y la vitalidad que necesitará para su vida futura. Al empujarlo hacia la actividad intelectual en esta edad, se termina, a la larga, debilitando precisamente las capacidades de juicio y de inteligencia práctica que se busca desarrollar.
En el jardín de infantes los niños juegan a cocinar; se disfrazan y se convierten en padres y madres, reyes y magos; cantan, pintan y colorean. A través de canciones y poesías aprenden a disfrutar del idioma; aprenden a jugar juntos; escuchan cuentos, ven teatros de títeres, amasan el pan, hacen sopa, modelan con cera, construyen casas con bloques, cajas, telas y maderas. Entregarse plenamente a tales actividades  es la mejor preparación para la vida; desarrolla la capacidad de concentración, de interés y un duradero amor por el aprendizaje.


Rudolf Steiner

L'EMOCIÓ

L'emoció, és un intens estat mental que sorgeix en el sistema nerviós de manera espontània i provoca una resposta psicològica positiva o negativa. És un impuls involuntari originat com a resposta als estímuls de l'ambient que indueix sentiments tant a l'ésser humà com en animals i que desencadena conductes de reacció automàtica.
L'emoció és un procés neuroquímic i cognitiu relacionat amb la presa de decisions, la memòria, l'atenció, la percepció, la imaginació, mecanismes que el procés de selecció natural ha perfeccionat com a resposta a les necessitats de supervivència i reproducció. La interacció de l'organisme amb l'entorn constitueix la matriu biològica de l'experiència subjectiva i social de l'ésser humà, que identifica d'aquesta manera el caràcter favorable o desfavorable de l'entorn cap a aquesta lluita.